CASSANY,D. Descriure escriure, Barcelona: Ed.Empúries, 1987.
DIFERÈNCIES ENTRE ORAL I ESCRIT
Un individu que vulgui dominar el codi escrit ha de dominar el codi oral i després ha d’aprendre aquelles regles que regeixen l’escrit i que no s’utilitzen en l’oral.
La comunicació oral és immediata en el temps (el receptor comprèn el missatge al mateix temps que el diu l’emissor), mentre que la comunicació escrita és diferida (el receptor tarda en llegir el que el receptor ha escrit). Anomenem a aquest tipus de característiques contextuals, perquè es refereixen al context de la comunicació. En segon lloc, anomenem les característiques textuals, que fan referència al missatge de la comunicació.
A l’antiguitat, hi havia comunicacions pròpies de l’oral (diàleg cara a cara, parlaments en públic etc) i unes altres de diferents pròpies de l’escrit.
En l’actualitat, el desenvolupament tecnològic dels darrers anys ha equiparat els dos codis. Per exemple el telèfon que ha permès que l’oral es comuniqui a distància.
DIFERÈNCIES CONTEXTUALS
CANAL ORAL | CANAL ESCRIT |
Canal auditiu (es comprèn amb l’oïda) | Canal visual (es llegeix) |
El receptor percep successivament els diversos signes del text | Percep simultàniament (tots alhora) |
Comunicació espontània. L’emissor pot rectificar però no es pot esborrar el que s’ha dit | Comunicació elaborada. L’emissor pot corregir i refer el text, sense deixar rastre |
Comunicació immediata | Comunicació diferida |
Comunicació efímera | Comunicació duradora |
Utilitza molt els codis no-verbals (moviments del cos, parallenguatge...) | Els utilitza poc |
Hi ha interacció durant l’emissió | No hi ha interacció |
Context extralingüístic | El context és poc important |
DIFERÈNCIES TEXTUALS
CANAL ORAL | CANAL ESCRIT |
ADEQUACIÓ | |
Tendència a marcar la procedència dialectal (geogràfica...) | Tendència a neutralitzar (estàndard) |
Grau de formalitat baix | Grau de formalitat alt |
COHERÈNCIA | |
Selecció menys rigorosa de la informació: canvis de tema, repeticions... | Selecció molt precisa de la informació: únicament informació rellevant |
Més redundant | Menys redundant |
Estructura del text oberta: hi ha interacció. | Estructura tancada |
Estructures poc estereotipades | Estructures estereotipades: fórmules, frases fetes |
COHESIÓ | |
Menys gramatical: utilitza pauses i entonacions | Més gramatical: signes de puntuació, sinònims |
Molts elements paralingüístics: canvis de ritme i de velocitat etc | Pocs elements paralingüístics: cursiva, negreta, asteriscs etc |
Utilització de codis no-verbals | Utilitza pocs codis no-verbals |
Referències exofòriques: tu, jo, ara... | Referències endofòriques: ell, aquell,meu... |
GRAMÀTICA: Fonologia i grafia | |
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis | No incorpora aquestes formes |
GRAMÀTICA: Morfologia | |
Prefereix solucions poc formals: relatius simples, combinacions de pronoms etc | Usa solucions formals: combinacions de pronoms, perfet simple etc |
GRAMÀTICA: Sintaxi | |
Estructures sintàctiques simples | Estructures més complexes |
Anacoluts i frases inacabades | Absència d’aquests |
Orde dels elements variable | Ordre estable |
El·lipsis freqüents | Poc freqüents |
GRAMÀTICA: Lèxic | |
Lèxic no formal | Lèxic formal |
Pocs mots específics | Bastants mots específics |
Repetició lèxica | No repetició: ús de sinònims |
Tics lingüístics o paràsits | Absència d’aquests |
Onomatopeies, refranys, frases fetes | Ús molt escàs |
L’ ESTATUS DE L’ESCRIT
La relació oral-escrit ha estat concebuda de formes diferents al llar de la història.
Hi ha dos autors que han estudiat la relació de l’escrit amb l’oral:
-Gérard Vigner
-Leonard F.M Scinto
ESTATUS DE L’ESCRIT (Gérard Vigner)
Divideix aquests estatus en tres:
- Estatus tradicional: L’escrit consisteix en el model normatiu que cal aprendre i seguir.
- Escrit com a codi segon: Es fonamenta en els plantejaments de la lingüística moderna, l’oral és primordial i l’escrit li subordina.
- Escrit, llengua: L’oral i l’escrit dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Els alumnes aprenen a comunicar-se a partir dels dos: oral i escrit.
ESTATUS DE L’ESCRIT (Leonard F.M Scinto)
Divideix aquests estatus en tres:
- Model dependent: Comunicació oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, l’escrit com una transcripció gràfica del primer.
- -Model independent: l’oral i l’escrit són independents, són dues de les possibles per manifestar el llenguatges, però hi ha altres formes : matemàtiques, lògics ...
- Model equipol·lent: L’oral i l’escrit tenen característiques estructures comunes, però desenvolupen funcions distintes.
Tots dos defenses l’autonomia de l’escrit respecte de l’oral. Vigner des de l’òptica didàctica d’expressió escrita i Scinto des del camp de la psicolingüística. Defensen la idea de que l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees.
SITUACIONS D’ESCRIPTURA
S’ha parlat de l’escrit des de diferents punts de vista, segons el lector, segons el tipus de text...
I ara de les diverses possibilitats de l’execució oral d’un escrit:
Escrit per ser dit con si no fos escrit: És important que el receptor no noti que ha estat escrit (per exemple: guions de televisió). Aquests tenen una estructura ordenada i tancada amb principi i final.
Escrit per ser dit: No hi ha improvisació, s’han d’utilitzar recursos per assegurar-se la comprensió. Pot haver-hi repeticions, conclusions, resums, idees principals... (per exemple: conferències dels polítics).
Escrit no necessàriament per ser dit: L’escriptor no ha de seguir cap condició de la comunicació oral. Dins d’aquests estan:
-Escrits per ser llegits com si fossin sentits (diàlegs converses)
-Escrits per ser llegits com si fossin pensats(monòleg d’un personatge)
Dit per ser llegit com si fos escrit: textos produïts oralment que després es transcriuen per escrit. (per exemple: cartes dictades en veu alta).
Dit per ser llegit: Textos emesos oralment que es presenten escrits al lectors. Es transcriuen literalment, utilitzant signes de puntuació, assenyalen entonacions etc (per exemple entrevistes a famosos).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada