Què és el codi escrit?

CASSANY,D. Descriure escriure, Barcelona: Ed.Empúries, 1987.

DIFERÈNCIES ENTRE ORAL I ESCRIT

Un individu que vulgui dominar el codi escrit ha de dominar el codi oral i després ha d’aprendre aquelles regles que regeixen l’escrit i que no s’utilitzen en l’oral.

La comunicació oral és immediata en el temps (el receptor comprèn el missatge al mateix temps que el diu l’emissor), mentre que la comunicació escrita és diferida (el receptor tarda en llegir el que el receptor ha escrit). Anomenem a aquest tipus de característiques  contextuals, perquè es refereixen al context de la comunicació. En segon lloc, anomenem les característiques textuals, que fan referència al missatge de la comunicació.

A l’antiguitat, hi havia comunicacions pròpies de l’oral (diàleg cara a cara, parlaments en públic etc) i unes altres de diferents pròpies de l’escrit.

En l’actualitat, el desenvolupament tecnològic dels darrers anys ha equiparat els dos codis. Per exemple el telèfon que ha permès que l’oral es comuniqui a distància.

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS

CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
Canal auditiu (es comprèn amb l’oïda)	Canal visual (es llegeix)
El receptor percep successivament els diversos signes del text	Percep simultàniament (tots alhora)
Comunicació espontània. L’emissor pot rectificar però no es pot esborrar el que s’ha dit	Comunicació elaborada. L’emissor pot corregir i refer el text, sense deixar rastre
Comunicació immediata	Comunicació diferida
Comunicació efímera	Comunicació duradora
Utilitza molt els codis no-verbals (moviments del cos, parallenguatge...)	Els utilitza poc
Hi ha interacció durant l’emissió	No hi ha interacció
Context extralingüístic	El context és poc important

DIFERÈNCIES TEXTUALS

CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
ADEQUACIÓ
Tendència a marcar la procedència dialectal (geogràfica...)	Tendència a neutralitzar (estàndard)
Grau de formalitat baix	Grau de formalitat alt
COHERÈNCIA
Selecció menys rigorosa de la informació: canvis de tema, repeticions...	Selecció molt precisa de la informació: únicament informació rellevant
Més redundant	Menys redundant
Estructura del text oberta: hi ha interacció.	Estructura tancada
Estructures poc estereotipades	Estructures estereotipades: fórmules, frases fetes
COHESIÓ
Menys gramatical: utilitza pauses i entonacions	Més gramatical: signes de puntuació, sinònims
Molts elements paralingüístics: canvis de ritme i de velocitat etc	Pocs elements paralingüístics: cursiva, negreta, asteriscs etc
Utilització de codis no-verbals	Utilitza pocs codis no-verbals
Referències exofòriques: tu, jo, ara...	Referències endofòriques: ell, aquell,meu...
GRAMÀTICA: Fonologia i grafia
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis	No incorpora aquestes formes
GRAMÀTICA: Morfologia
Prefereix solucions poc formals: relatius simples, combinacions de pronoms etc	Usa solucions formals: combinacions de pronoms, perfet simple etc
GRAMÀTICA: Sintaxi
Estructures sintàctiques simples	Estructures més complexes
Anacoluts i frases inacabades	Absència d’aquests
Orde dels elements variable	Ordre estable
El·lipsis freqüents	Poc freqüents
GRAMÀTICA: Lèxic
Lèxic no formal	Lèxic formal
Pocs mots específics	Bastants mots específics
Repetició lèxica	No repetició: ús de sinònims
Tics lingüístics o paràsits	Absència d’aquests
Onomatopeies, refranys, frases fetes	Ús molt escàs

L’ ESTATUS DE L’ESCRIT

La relació oral-escrit ha estat concebuda de formes diferents al llar de la història.

Hi ha dos autors que han estudiat la relació de l’escrit amb l’oral:

-Gérard Vigner

-Leonard F.M Scinto

ESTATUS DE L’ESCRIT (Gérard Vigner)

Divideix aquests estatus en tres:

-          Estatus tradicional: L’escrit consisteix en el model normatiu que cal aprendre i seguir.

-          Escrit com a codi segon: Es fonamenta en els plantejaments de la lingüística moderna, l’oral és primordial i l’escrit li subordina.

-          Escrit, llengua: L’oral i l’escrit dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Els alumnes aprenen a comunicar-se a partir dels dos: oral i escrit.

ESTATUS DE L’ESCRIT (Leonard F.M Scinto)

Divideix aquests estatus en tres:

-          Model dependent: Comunicació oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, l’escrit com una transcripció gràfica del primer.

-          -Model independent: l’oral i l’escrit són independents, són dues de les possibles per manifestar el llenguatges, però hi ha altres formes : matemàtiques, lògics ...

-          Model equipol·lent: L’oral i l’escrit tenen característiques estructures comunes, però desenvolupen funcions distintes.

Tots dos defenses l’autonomia de l’escrit respecte de l’oral. Vigner des de l’òptica didàctica d’expressió escrita i Scinto des del camp de la psicolingüística. Defensen la idea de que l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees.

SITUACIONS D’ESCRIPTURA

S’ha parlat de l’escrit des de diferents punts de vista, segons el lector, segons el tipus de text...

I ara de les diverses possibilitats de l’execució oral d’un escrit:

Escrit per ser dit con si no fos escrit: És important que el receptor no noti que ha estat escrit (per exemple: guions de televisió). Aquests tenen una estructura ordenada i tancada amb principi i final.

Escrit per ser dit: No hi ha improvisació, s’han d’utilitzar recursos per assegurar-se la comprensió. Pot haver-hi repeticions, conclusions, resums, idees principals... (per exemple: conferències dels polítics).

Escrit no necessàriament per ser dit: L’escriptor no ha de seguir cap condició de la comunicació oral. Dins d’aquests estan:

       -Escrits per ser llegits com si fossin sentits (diàlegs converses)

      -Escrits per ser llegits com si fossin pensats(monòleg d’un personatge)

Dit per ser llegit com si fos escrit: textos produïts oralment que després es transcriuen per escrit. (per exemple: cartes dictades en veu alta).

Dit per ser llegit: Textos emesos oralment que es presenten escrits al lectors. Es transcriuen literalment, utilitzant signes de puntuació, assenyalen entonacions etc (per exemple entrevistes a famosos).