Aquesta entrada l'he realitzat amb la intenció d'informar d'un treball que hem realitzat a GTIC que tracta sobre un bon comunicador, el treball consisteix en haver seguit durant un parell de mesos a un bon comunicador per les xarxes socials que ell utilitza i després realitzar o bé un blog o una wiki on exposar els seus treballs realitzats, una mica la seva biografia, quina utilitat dóna a les seves xarxes socials...
Nosaltres ho hem fet sobre el Berto Romero, i a continuació adjunto la direcció de nostre blog:
Aquesta entrada al meu blog va relacionada amb els vídeos, i l’ importància d’aquests al nostre dia a dia, car la seva funció principal és el fet de transmetre emocions, excepte alguns casos que els fan per transmetre informació, però aquests són els menys usuals.
El programa que hem utilitzat ha estat el MovieMaker un programa senzill d’utilitzar i molt complet a la vegada.
La música que hem utilitzat ha estat descarregada del jamendo, és una plataforma per descarregar música de manera legal i gratuïta per a consum propi http://www.jamendo.com/es/ .
Es tracta d’una música que té el ritme molt marcat, i això és interessant perquè quan fem un canvi de pla la música gairebé sempre coincidirà, i per tant el nostre vídeo quedarà molt millor. D’altre banda hem escollit aquesta música perquè transmet “bon rotllo”. La cançó té una velocitat de 194 kbps (kas per segon). Un so que tingui a partir d’uns 160kbps ja podem considerar que té una qualitat bastant bona.
El vídeo escollit pesa 117MB. És un tipus d’arxiu de windows media vídeo (wmv). És bastant compatible per veure’l en gairebé qualsevol reproductor (mòbil, mac, mp4...).
Aquest vídeo consta de 25 imatges/fotogrames per segon, això fa que pesi més i que les imatges siguin més suaus (a diferència de les webcam que fan 12 fotogrames per segons i per això les imatges es queden parades).
Una vegada que tenim el programa al nostre ordinador:
Cal crear una carpeta al nostre ordinador, després buscarem tots els arxius que farem servir (imatges, vídeos, sons...) i quan ho tinc tot organitzat puc crear un arxiu que serà on crearé el meu projecte i guardar-lo a la meva carpeta.
Posteriorment a tot això, podem passar a fer el muntatge del vídeo.
Cal que obrim el vídeo original de les vistes de la Blanquerna al moviemaker, l’hem vist un parell de vegades i a partir de aquí hem començat a retallar els trossos que volíem suprimir perquè no ens servien pel nostre vídeo.
Per retallar cal que cliquem sobre el tros de vídeo que volem eliminar, una vegada l’hem seleccionat fem: Edita--> Divideix-->Eina per retallar, ja tindrem tallat el tros que no volem. I així ho anem fent amb tot allò que volem suprimir.
Una vegada tenim el vídeo que volem, cal que inserim el títol, els crèdits i les llegendes. Ens anem a la pestanya on posa Principal i allà trobem: títol, llegenda i crèdits. Piquem sobre del que necessitem i l’inserim al tros on volem del vídeo, podem modificar el tipus de lletra (font), el color, la mida...
Finalment només caldrà que hi posem les animacions, per fer-ho anirem a la pestanya on posa Animacions i clicarem a sobre de la que més ens agradi i la col·locarem en el transcurs d’una diapositiva a l’altre.
Una vegada ja tenim el nostre projecte realitzat, cal que el guardem:
Inici--> Desa la pel·lícula-->Definició estàndard
El nostre vídeo estarà acabat, a continuació us adjunto el meu vídeo:
A continuació adjunto una activitat que vam realitzar a la classe de seminari, consisteix en escollir una imatge i comentar-la. Jo la vaig realitzar el passat dilluns dia 5 de desembre. La fotografia que he escollit és del fotògraf Dimitri Stefanov, i a continuació adjunto el comentari de la imatge.
La imatge que he triat per comentar aparentment no sembla gaire impactant, però té darrera una història bastant dura. Es tracta d’un noi, anomenat Djilian, que es troba interí a la presó de Pleven.
Aquesta presó es troba en un poble a les afores d’Alemanya, en una comunitat de rehabilitació pels addictes a l’heroïna. Els residents signen un contracte comprometent-se a no prendre drogues, alcohol ni tabac. Aquest lloc pel que tenim entès es tracta d’un lloc net, acollidor i on els interins tenen accés a metges. Però el que podem veure a la foto és un noi drogant-se car el tràfic de drogues és molt comú a l’interior de la presó, per lo que fa que sigui més difícil superar l’addició.
Pel que fa a l’organització de la imatge es tracta d’una imatge en blanc i negre, on el fons és una paret enrajolada blanca, i al centre de la imatge es troba en Djilian consumint una droga, sense samarreta i amb el coll baixat amb negre i ombrejat, la imatge manca de colors només utilitza el blanc i el negre.
El noi està col·locat al centre de la fotografia per donar-li tot el protagonisme que requereix i per que ens fixen bé en lo que porta a la mà i també hi fixem l’atenció, deixant així el fons en un últim pla, passant desapercebut. Jo mateixa he enmarcat la imatge amb una forma per tal de donar sensació d'estar atrapat, sense trobar la sortida.
Una vegada impresa he cremat els cantons del full on apareix la fotografia, per donar la sensació de que consumint drogues la vida es consumeix al igual que es crema el paper.
L’elecció d’aquesta imatge ha estat perquè em sembla interessant que existeixi aquest centre però penso que hi haurien d’haver persones que controlin el centre i que també donin suport als interins no que tan sols estiguin en moments concrets quan algú es posa malalt, igual que requeriria de psicòlegs i fins i tots psiquiatres.
I per altre banda per que ens adonem del mal que ens fan aquestes substancies i que ens convertim addictes a ells fins que arriben a controlar la nostra vida.
