La fotografia que he escollit és del fotògraf Dimitri Stefanov, i a continuació adjunto el comentari de la imatge.
La imatge que he triat per comentar aparentment no sembla gaire impactant, però té darrera una història bastant dura. Es tracta d’un noi, anomenat Djilian, que es troba interí a la presó de Pleven.
Aquesta presó es troba en un poble a les afores d’Alemanya, en una comunitat de rehabilitació pels addictes a l’heroïna. Els residents signen un contracte comprometent-se a no prendre drogues, alcohol ni tabac. Aquest lloc pel que tenim entès es tracta d’un lloc net, acollidor i on els interins tenen accés a metges. Però el que podem veure a la foto és un noi drogant-se car el tràfic de drogues és molt comú a l’interior de la presó, per lo que fa que sigui més difícil superar l’addició.
Pel que fa a l’organització de la imatge es tracta d’una imatge en blanc i negre, on el fons és una paret enrajolada blanca, i al centre de la imatge es troba en Djilian consumint una droga, sense samarreta i amb el coll baixat amb negre i ombrejat, la imatge manca de colors només utilitza el blanc i el negre.
El noi està col·locat al centre de la fotografia per donar-li tot el protagonisme que requereix i per que ens fixen bé en lo que porta a la mà i també hi fixem l’atenció, deixant així el fons en un últim pla, passant desapercebut. Jo mateixa he enmarcat la imatge amb una forma per tal de donar sensació d'estar atrapat, sense trobar la sortida.
Una vegada impresa he cremat els cantons del full on apareix la fotografia, per donar la sensació de que consumint drogues la vida es consumeix al igual que es crema el paper.
L’elecció d’aquesta imatge ha estat perquè em sembla interessant que existeixi aquest centre però penso que hi haurien d’haver persones que controlin el centre i que també donin suport als interins no que tan sols estiguin en moments concrets quan algú es posa malalt, igual que requeriria de psicòlegs i fins i tots psiquiatres.
I per altre banda per que ens adonem del mal que ens fan aquestes substancies i que ens convertim addictes a ells fins que arriben a controlar la nostra vida.
Referències:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada